Les paraules moren als meus llavis abans d'arribar als teus oïts. Sent una corrent d'electricitat recòrrer el meu cos, causada per un raig pard provinent de la teua mirada. Les meues mans no dessitgen una altra cosa que no siga tocar-te el rostre per a convèncer al meu cap de que eres real. Un bes formal a cada galta, besos que desgraciàdament la meua memória esborra de sobte. I ara, sóc incapaç de recordar la teva olor. Asseguda a un lloc que ja no és el meu comence a sospitar que ja no tornaràs. Vull veure't, necesite veure't. Pot ser, la trista idea de que t'estime recolze aquest fet.