L'obsessió que he tingut per callar aixó que era obvi m'ha consumit per dins.
I ara, l'única excusa per a la meua felicitat es alló que sempre he tingut.
El dia i la nit s'han ficat d'acord per frustrar-me i no deixar que veja alló amb el que tothom somnia.
Una i altra volta escric el meu nom per a que no se'm oblide.
I sense poder evitar-ho, escric el teu suaument sobre el paper.
La mateixa cançó una i altra volta.
Fotografíes, i més fotografíes. La teua mà sobre la meua.
Els dos somriures blancs com els núvols.
Un amor inexistent. Una passió perduda.
Una veu que em tranquilitza.
Tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada